Abad, L. et Soler, J. A. (éd.), 2007, Arte ibérico en la España mediterránea, Alicante.
Antonelli, L., 1998, Il periplo nascosto. Lettura stratigrafica e commento storico-archeologico dell’Ora Maritima di Avieno, Padoue.
Aquilué, X., Santos, M., Buxó, R. et Tremoleda, J., 1999, Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament colonial a l’Empúries actual, « Monografies Emporitanes » 9, Barcelone.
Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. et Tremoleda, J., 2000, Les céramiques grègues arcaiques de la Palaiapolis d’Empúries, dans P. Cabrera et M. Santos (dir.), Ceràmiques jònies d’época arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, « Monografies Emporitanes » 11, Barcelone, p. 285-346.
Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. et Tremoleda, J., 2002, Nuevos datos acerca del hábitat arcaico de la Palaia Polis d’Emporion, Pallas, 58, Toulouse, p. 301-327.
Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. et Tremoleda, J., 2008, Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indigènes de l’entorn d’Empúries, dans D. Garcia, I. Moreno et F. Gràcia (éd.), Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i VI a. n. e., Simposi d’Arqueologia d’Alcanar, 2006, Barcelone, p. 171-190.
Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. et Tremoleda, J., 2010, Grecs et indigènes aux origines de l’enclave phocéenne d’Emporion, dans H. Tréziny (éd.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire, « Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine » 3, Aix-en-Provence / Paris, p. 65-78.
Aranegui, C., Mohen, J.-P. et Rouillard, P. (dir.), 1997, Les Ibères, Catalogue de l’exposition du Grand Palais, Barcelone.
Asensio, D., 2001-2002, Àmfores importades, comerç i economía entre els pobles ibèrics de la costa catalana (segles VI-II aC) : un exercici de quantificació aplicada, Revista d’Arqueologia de Ponent, 11-12, p. 67-86.
Asensio, D., Francès, J. et Pons, E., 2002, Les implicacions econòmiques i comercials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en època ibèrica, Cypsela, 14, p. 125-140.
Asensio, D. et Sanmartí, J., 1998, Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistòrica, dans Comerç i vies de comunicació (1000 aC-700 dC), XI Col. loqui internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, p. 17-32.
Aubet, M. E., 1994, Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Barcelone.
Bats, M., 2008, Massalia et les formes d’organisation inter-poleis et supra-poleis en extrême-Occident, dans M. Lombardo (éd.), Forme sovrapoleiche e interpoleiche di organizzazione nel mondo greco antico, Lecce, p. 492-504.
Boissinot, Ph., 2010, Des vignobles de Saint-Jean du Désert aux cadastres antiques de Marseille, dans H. Tréziny (éd.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire, « Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine » 3, Aix-en-Provence / Paris, p. 147-154.
Buxó, R., 2001, L’origen i l’expansió de l’agricultura a l’Empordà, del Neolític a la Romanització, Gérone.
Cabrera, P., 2003, Cerámicas griegas y comercio fenicio en el Mediterráneo occidental, dans J. H. Fernandez et B. Costa (éd.), Contactos en el extremo de la oikouméne : los Griegos en Occidente y sus relaciones con los Fenicios, « Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera » 51, Ibiza, p. 61-86.
Casas, J., 2010, Prensas para la elaboración de aceite en el establecimiento rural ibérico de Saus (Gerona). Notas sobre la explotación del campo en el territorio de Emporion, Archivo Español de Arqueología 83, p. 67-84.
Casas, J., Nolla, J. M. et Soler, V., 2010, Les sitges ibériques del Camp de l’Ylla (Viladamat, Alt Empordà), Cypsela, 18, p. 223-242.
Casas, J. et Soler, V., 2004, Intervenciones arqueológicas en Mas Gusó (Gerona). Del asentamiento precolonial a la villa romana, « BAR International Series » 1215, Oxford.
Casas, S., Codina, F., Margall, J., Martín, A., Prado, G. de et Patiño, C., 2005, Els temples de l’oppidum d’Ullastret. Aportacions al seu coneixement, Món ibèric als Països Catalans, XIII col. loqui internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, vol. II, p. 989-1001.
Colominas, L., Pons, E. et Saña, M., 2011, Implicacions socioeconòmiques de l’activitat ramadera al nord-est de Catalunya en època ibèrica, dans S. Valenzuela, N. Padrós, M C. Belarte et J. Sanmartí (éd.), Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil. lenni aC a la Mediterrània occidental, « Arqueo Mediterrània » 12, Calafell, p. 61-70.
Domínguez Monedero, A. J., 2002, Greeks in Iberia. Colonialism without Colonization, dans C. L. Lyons et J. K. Papadopoulos (éd.), The Archaeology of Colonialism, Fourth World Archaeological Congress 1999, Los Angeles, p. 65-95.
Dupré, X., 2005, Terracotas arquitectónicas prerromanas en Emporion, Empúries, 54, Barcelone, p. 103-123.
Gonzalo, C., López, A., Pons, E. et Vargas, A., 1999, Producción y almacenamiento de cereal en la zona emporitana : Mas Castellar de Pontós (Girona), dans R. Buxó et E. Pons (éd.), Els productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del Ferro de l’Europa Occidental : de la producció al consum, « Sèrie monogràfica de Girona » 18, GGérone, p. 311-323.
Hoz, J. de, 1995, Ensayo sobre la epigrafía griega de la Península Ibérica, Veleia, 12, Vitoria, p. 151-179.
Hoz, J. de, 2010, L’écriture gréco-ibérique et l’influence hellène sur les usages de l’écriture en Hispanie et dans le sud de la France, dans H. Tréziny (éd.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire, « Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine » 3, Aix-en-Provence / Paris, p. 637-657.
Lejeune, M., Pouilloux, J. et Solier, Y., 1988, Étrusque et ionien archaïques sur un plomb de Pech-Maho (Aude), Revue Archéologique de Narbonnaise, 21, Montpellier, p. 19-59.
Lepore, E., 1970, Strutture della colonizzazione focea in Occidente, Parola del Passato, XXV, p. 19-54.
Lombardo, M., 2002, Émporoi, Emporion, Emporitai : forme e dinamiche della presenza greca nella Penisola Iberica, Hispania, terris omnibus felicior. Premese ed esiti di un processo di integrazione, Atti del convegno internazionale, Fondazione Canussio, Pise, p. 73-86.
López, D., Valenzuela, S. et Sanmartí, J., 2011, Economia i canvi socio-cultural a Catalunya durant l’edat del Ferro, dans S. Valenzuela, N. Padrós, M.C. Belarte et J. Sanmarti (éd.), Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil. lenni aC a la Mediterrània occidental, « Arqueo Mediterrània » 12, Calafell, p. 71-92.
Martín, A., Codina, F., Plana, R. et de Prado, G., 2010, Le site ibérique d’Ullastret (Baix Empordà, Catalogne) et son rapport avec le monde colonial méditerrannéen, dans H. Tréziny (éd.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire, « Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine » 3, Aix-en-Provence / Paris, p. 89-104.
Martín, A. et Plana, R., 2012, Émergence et premier développement du pôle de peuplement ibérique d’Ullastret dans l’extrême nord-est de la Péninsule Ibérique : l’habitat aggloméré et son emprise précoce sur l’espace périphérique, dans V. Ropiot, C. Puig et F. Mazière (dir.), Les plaines littorales en Méditerranée nord-occidentale. Regards croisés d’histoire, d’archéologie et de géographie de la Protohistoire au Moyen Âge, « Archéologie du paysage » 1, Montagnac, p 63-75.
Martín, A. et Puig, A. M., 2006, La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà), « Sèrie monogràfica de Girona » 23, Gérone.
Morel, J.-P., 1997, Problématiques de la colonisation grecque en Méditerranée Occidentale : l’exemple des réseaux, dans C. Antonetti (éd.), Il dinamismo della colonizzazione greca, Naples, p. 59-70.
Moret, P., 2000-2001, Emporion et les mutations de l’architecture ibérique au premier âge du Fer, Zephyrus, 53-54, Salamanque, p. 379-391.
Moret, P., 2002, Maisons phéniciennes, grecques et indigènes : dynamiques croisées en Méditerranée Occidentale (de l’Hérault au Segura), dans J.-M. Luce (éd.), Habitat et urbanisme dans le monde grec de la fin des palais mycéniens à la prise de Milet, Pallas 58, Toulouse, p. 329-356.
Plana-Mallart, R., 1994, La chôra d’Emporion. Paysages et structures agraires dans le Nord-Est catalan à la période préromaine, « Annales Littéraires de l’Université de Besançon » 544, Paris.
Plana-Mallart, R., 2001, D’emporion à Emporion : la colonie et son territoire, dans Problemi della « chora » coloniale dall’Occidente al mar Nero, Atti del XL convegno di studi Sulla Magna Grecia, Taranto, p. 545-566.
Plana-Mallart, R., 2004, Grecs et peuples indigènes dans l’extrême nord-est de la Péninsule Ibérique : communautés agraires et économie rurale, dans C. Chandezon et C. Hamdoune (éd.), Les Hommes et la Terre dans la Méditerranée gréco-romaine, Pallas, 64, Toulouse, p. 243-265.
Pons Brun, E., 1984, L’Empordà de l’edat del Bronze a l’edat del Ferro, « Sèrie monogràfica de Girona » 4, Gérone.
Pons, E., Asensio, D., Fuertes, M. et Bouso, M., 2010, El yacimiento del Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona) : un núcleo indígena en la órbita de la colonia focea de Emporion, dans H. Tréziny (éd.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire, « Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine » 3, Aix-en-Provence / Paris, p. 105-118.
Rouillard, P., 1991, Les Grecs et la Péninsule Ibérique du viiie au ive siècle avant J.-C., Paris.
Rouillard, P., 2009, The Greeks and the Iberian Peninsula : Forms of Exchanges and Settlements, dans M. Dietler et C. López-Ruiz (éd.), Colonial Encounters in Ancient Iberia : Phoenicians, Greeks and Indigenous Relations, Chicago, p. 131-151.
Sanmartí, J., 2010, Demografía y cambio socio-cultural : el caso de Iberia septentrional, F. Burillo (éd.), Arqueología de la población, « Arqueología Espacial » 28, Teruel, p. 91-108.
Sanmartí, J., Asensio, D., Belarte, M. C. et Noguera, J., 2009, Comerç colonial, comensalitat i canvi social a la protohistòria de Catalunya, dans J. Diloli et S. Sardà (éd.), Ideologia, pràctiques rituals i banquet al nord-est de la península Ibèrica durant la Protohistòria, Citerior, 5, p. 219-238.
Sanmartí, J., Asensio, D. et Martin, A., 2002, Les relacions comercials amb el món mediterràni dels pobles indigènes de la Catalunya sudpirinenca durant el període tardoarcaic (ca. 575-450 aC), Cypsela, 14, p. 69-106.
Sanmartí Grego, E., 1992, Massalia et Emporion : une origine commune, deux destins différents, Marseille grecque et la Gaule, « Études Massaliètes » 3, Aix-en-Provence, p. 27-41.
Sanmartí Grego, E., Castanyer, P. et Tremoleda, J., 1992, Nuevos datos sobre la historia y la topografia de las murallas de Emporion, Madrider Mitteilungen, 33, p. 102-112.
Sanmartí Grego, E., Castanyer, P., Tremoleda, J. et Barbera, J., 1986, Las estructuras griegas de los siglos V y IV a. de JC halladas en el sector sur de la Neápolis de Ampurias (Campaña de excavaciones del año 1986), Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonenses, 12, Castellón, p. 141-184.
Sanmartí Grego, E. et Marcet, R., 1989, Empúries, Barcelone.
Sanmartí Grego, E. et Santiago, R. A., 1988, La lettre grecque d’Emporion et son contexte archéologique, Revue Archéologique de Narbonnaise, 21, Montpellier, p. 3-17.
Santiago, R. A. et Gardenes, M., 2002, Interacción de poblaciones en la Antigua Grecia : algunos ejemplos de especial interés para el Derecho internacional privado, Faventia, 24/1, p. 7-36.
Santos, M. et Sourisseau, J.-C., 2011, Cultes et pratiques rituelles dans les communautés grecques de Gaule méditerranéenne et de Catalogne, dans R. Roure et L. Pernet (dir.), Des rites et des Hommes, « Collection Archéologie de Montpellier Agglomération » 2, Paris, p. 223-255.
Tréziny, H., (éd.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire, « Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine » 3, Aix-en-Provence / Paris.
Verger, S., 2008, Quelques synchronismes dans les relations entre l’Europe hallstattienne et les cultures de la Méditerranée Occidentale, dans A. Lehöerff (dir.), Construire le temps. Histoire et méthodes des chronologies et calendriers des derniers millénaires av. n. è. en Europe Occidentale, Bibracte, 16, p. 251-274.